|
1833-1865
Primera gran onada d’expansió
de la indústria catalana amb predomini de la màquina de vapor
basada en la utilització del carbó com a font d’energia. Les
importacions de cotó en floca es multipliquen per set a Catalunya
(de 2.912 tm el 1835 a 21.207 tm el 1860).
1860-1895
Les importacions de cotó
en floca es multipliquen per més de tres (1860: 21.207 tm, 1895:
67.919 tm). La crisi de la fi de segle farà que les importacions
el 1900 disminueixin a 62.741 tm.
1861-1867
Expansió de la xarxa
ferroviària: 1861, comunicació directa per Lleida entre
Barcelona i Saragossa; 1862, comunicació Barcelona i Girona
(1878, fins a Portbou); 1867, comunicació directa entre Barcelona
i València per Tarragona.
1865-1900
Reubicació de la indústria
tèxtil, especialment cotonera, enfront de la impossibilitat de
poder continuar utilitzant el carbó com a energia primera.
Utilització de l’aigua amb l’aprofitament intensiu de les
conques del Llobregat i del Ter.
1868-1874
Sexenni Revolucionari.
Etapa democràtica que plantejarà a Catalunya els antagonismes
socials latents. Mentre la burgesia conservadora s’espantarà
davant l’activisme revolucionari, el republicanisme federal serà
incapaç d’aconseguir el suport popular necessari per a
consolidar la seva experiència democràtica (I República).
Tanmateix, quedarà palesa la diferent evolució social entre
Catalunya i la resta de l’Estat espanyol.
1870
Fort creixement del
moviment obrer organitzat. Durant el juny té lloc a Barcelona el
I Congrés Obrer, dins del marc de la Internacional (AIT), que es
decanta cap a postures abstencionistes i àcrates.
1873
Proclamació de la I República.
El caràcter democràtic i avançat del règim no impedeix que des
del moviment obrer no s’accepti com a solució.
1874
Cop d’estat militar.
L’oligarquia tradicional de base agrària i financera recupera
el poder. Restauració dels Borbons. L' AIT és declarada il·legal.
1874-1886
Etapa d'expansió de
l'economia catalana coneguda popularment com la febre d'or.
1877
Pi i Margall publica Las
Nacionalidades, on resumeix el seu pensament federalista.
1878
Lluís Domènech
i Montaner publica l'article En busca d'una arquitectura
nacional on defensa la necessitat de noves formes modernes i
nacionals en l'arquitectura.
1879
Valentí Almirall treu a
la llum el primer diari en català, el Diari Català.
1879-1989
La fil·loxera travessa
els Pirineus el 1879; el 1882 apareix al Maresme, el 1887 al Penedès
i el 1889 al Priorat. Destrucció pràcticament completa de la
vinya catalana.
1880
Primer Congrés
Catalanista promogut per Valentí Alrmirall per tal de
consolidar l’estructura organitzativa del moviment
catalanista.
1881
Congrés obrer a
Barcelona que crea la Federació de Treballadors de la
Regió Espanyola, de tendència anarquista.
|
|
1882
Inauguració del Centre
Català inspirat per Valentí Almirall. Acord de no-militància ni
col·laboració amb els partits espanyols.
1883
Congrés del
republicanisme federal, d’on surt un projecte de Constitució de
l’Estat català dins la Federació espanyola.
1885
Memorial de greuges
adreçat al monarca espanyol on s’expressen les necessitats de
dotar Catalunya d'autogovern.
1886
Valentí Almirall publica Lo
Catalanisme on desenvolupa les seves teories sobre l’autogovern
català.
Instal·lació a Sant Martí de Provençals de la fàbrica Rivière
dedicada a la fabricació de teixits metàl·lics.
1888
Fundació a Barcelona de
la UGT i el PSOE (el 1899 es traslladaran a Madrid).
Exposició Internacional de Barcelona.
1890
Primer 1 de Maig.
1891
Fundació de la Unió
Catalanista, que intentava aplegar totes les institucions que
lluitaven per les reivindicacions del país.
1891-1896
Forta agitació rabassaire
a causa dels desastres de la fil·loxera i els contractes de rabassa
morta.
1892
Bases de Manresa,
projecte d’autonomia per al Principat de caràcter bàsicament
conservador.
El bisbe Torres i Bages publica La Tradició Catalana, visió
tradicionalista del catalanisme.
1892-1897
Període d’atemptats
anarquistes.
1894
Creació de la Companyia
d'Electricitat que construí les primeres centrals hidroelèctriques
pirinenques.
1897
Fundació de l’Electroquímica
de Flix.
Incorporació a Barcelona de Gràcia, Sants, Sant Martí de Provençals,
Sant Andreu i les Corts.
Instal·lació
de la cervesseria Els quatre Gats a l'edifici Martí d'en
Puig i Cadafalch; aquest serà el local de reunió de l'ala més
innovadora del Modernisme.
1898
Guerra amb els EUA i pèrdua
de les colònies antillanes (Cuba i Puerto Rico) i asiàtiques (Filipines).
1899-1901
Intents de la burgesia
catalana d’aprofitar la desfeta del 98 per introduir
modificacions profundes en l’estructura de l’Estat espanyol.
El rebuig del govern central al reformisme i la seva política
tributària provoquen el tancament de Caixes, moviment de
resistència passiva de la burgesia catalana contra el govern.
1901
Creació de la Lliga
Regionalista com a partit polític de la burgesia catalana.
Lerroux inicia també la formació d’un partit republicà
radical anticatalà i enfrontat a la Lliga.
1902
Fracàs de la vaga general
per a la reducció de la jornada laboral.
1905
Víctor
Català (Caterina Albert) publica Solitud.
1906
Llei de jurisdiccions per
reprimir els delictes contra l’exèrcit i la unitat espanyola.
Configuració contra aquesta llei de Solidaritat Catalana, formada
per tots el partits catalans exceptuant els lerrouxistes.
1907
Triomf aclaparador de
Solidaritat Catalana.
1909
Protesta popular contra la
guerra del Marroc el mes de juliol, que acabarà amb una vaga
general i una insurrecció popular (Setmana Tràgica) que és
reprimida brutalment.
1910
Constitució de la
Confederació Regional de Treballadors de Catalunya, de tendència
anarco-sindicalista que l’any següent (1911) configurarà la
CNT.
1914-1925
Període de vigència de
la Mancomunitat de Catalunya. Dominada políticament per la Lliga,
havia de ser l'embrió d'un autogovern català que no arribà.
1914-1918
I Guerra Mundial.
Moment expansiu per a l'economia catalana per l'oportunitat que
ofereia la no-bel·ligerància de l'Estat espanyol.
portada
|