Moviment cultural produït a Occident a la fi del s.XIX i al començament del s.XX. En l’aspecte de l'art -tot i que quan s'aplica al català el mot té un sentit mes ampli- sol designar només els corrents de l'art occidental -especialment arquitectònics i decoratius- coneguts en altres països com a Art Nouveau (a França), Modem Style (a Anglaterra 1 EEUU), jugendstil (a Alemanya), Stile Liberty (a Itália), Sezessionstil (a Austria), Style 1900, Style NoUille, etc. Es un estil derivat bàsicament del pre-rafaelitisme i el simbolisme, caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius vegetals, el gust per la asimetria, l’esteticisme refinat i el dinamisme de les formes. Hom en situa l’origen a Anglaterra, on les influències del moviment Arts and Crafts i del revival gòtic havien donat ja vers 1870-80 un estil, l'Aesthetic Movement, que era un preludi contingut de l'Art Nouveau.

A la Catalunya del darrer quart del segle XIX, un grup d’intel·lectuals i artistes es proposà trencar amb la rutina cultural del país i engegar una dinàmica de modernització prenent com a model el que s'estava fent a Europa en aquest sentit. D'aquell moviment s'en digué ben aviat: modernisme, i fou especialment evident en l'arquitectura, sens dubte l'art en què els catalans van ser més originals.

El modernisme es un fenomen cultural que va sorgir com una reacció esteticisme ,en contra de la civilització industrial en I'última  dècada del segle passat i principis del segle XX, basat en el simbolisme i en l’apropament a la cip forma orgànica. El modernisme va ser sobretot un estil decoratiu que presenta les seves millors obres en la ceràmica, vidre, mobiliari, joieria, retolisme, etc. L’estètica modernista parteix del rebuig de tot el referent a la industrialització, a la que creu causa de I'esterilització artística dels últims anys del s.XIX. Té com a element bàsic de distinció la línia corba; com a conseqüència la iconografia queda restringida a aquells motius que permetin la fle *o corba: cabeBeres femenines, vestits  d’elements vegetals (tiges, flors), aus (Cignes, indiots), etc. Les arrels de l’estètica modernista,, guiada pel postulat "I'art per l'art", es troben en el romanticisme anglès (A.H.Mackmurdo, William, Blake), en la defensa de l'artesania propugnada per Wilfiam Morris,, en la influència de l'art oriental, a través de Van Gogh, Gauguin, ToulouseLautrec i en les tendències simbolistes i expressionistes.
Hom ha fixat una data precisa per a la naixença del Modernisme: el 1881. Es l’any de la construcció d'un edifici cabdal en el pas de l’eclecticisme vuitcentiste al nou estil: el cafè-restaurant del Parc, obra de Lluis Doménech i Montaner, el qual havia estat precedit, vuit anys abans, per la Casa Vicens del carrer de les Carolines., a Grácia, feta per Antoni Gaudí. Les característiques d'aquests edificis són la utilització de nous materials i la valoració del treball artesanal, el redescobriment del color, el gust per Fornamentació naturalista incorporada a una "sinceritat constructiva". El Modernisme arquitectònic repercutí en les arts estrictament representatives, però sobretot en la decoració i el mobiliari: mal a Catalunya no hi ha hagut una florida de les arts decoratives com la del període de predomini del Modernisme que va des de l’exposició del 1888 fins a la primera dècada del segle XX. En pintura i escultura el Modernisme "anteposa el valor de l’expressió al de la representació i pretén reaccionar contra un art de contingut massa físic i racionalista".

Quan a les lletres, la festa modernista de Sitges de 1898, en què fou representada la intrusa, de Maeterfinck, en la traducció de Pompeu Fabra, podria ser un punt d'arrencada. Els modernistes ja no irú en a Itàlia i arraconen els tòpics orientalistes del Romanticisme: la seva inspiració procedeix del nord: Constantin Meunier, Maurice Maeterfinck, lbsen... Wagner senyoreja el camp de la música.

Un indret ben precís concentra els modernistes de Barcelona: la cerveseria dels Quatre Gats, recer d'artistes i intel·lectuals joves - i de vegades no tan joves, però innovadors i inquiets- en els anys de màxim abrandament modernista.

portada