Història

La història.Q

El poblament prehistòric de l’Alt Penedès
(5000-1700 aC.) va ser important...


	per les restes trobades arreu del territori: ceràmica feta a mà, sepulcres de fossa i coves amb pintures.
	perquè van deixar missatges escrits on describien les seves formes de vida.
	pels diferents castells que van construir arreu del territori per organitzar la defensa.

De les manifestacions culturals de la civilització dels ibers (500 aC.) cal remarcar...


	l'ús de la impremta i l'utilització del paper moneda per al comerç de mercaderies.
	la ceràmica indígena feta amb el torn i l’existència d’una escriptura.
	el descobriment del foc i la construcció de grans vaixells de transport.

Amb els romans (200 aC.), a la comarca hi va haver una etapa...


	de descobriments molt importants, com ara: la roda, la màquina de cosir i l'ús del segell.
	de prosperitat, amb l'explotació dels recursos, la construcció de vies de comunicació i un increment de la població.
	de conflictes i guerres entre els diferents poblats del territori per aconseguir terres de conreu.

La presència dels àrabs (716) a la comarca...


	no va durar gaire (la vida va variar poc) i han quedat poques restes: arcs de ferradura i molins. També van deixar alguns topònims: Madyuna, Labid i Yellidasen entre d'altres.
	va ser gairebé inexistent perquè la majoria de tots els seus poblats es van situar a les muntanyes del Pirineu per motius de seguretat i d'adaptació al clima.
	va durar molt temps i va tenir molta importància perquè es van fer grans construccions, com ara ponts, palaus, canals per al regadiu dels conreus...).

A l'època dels comtats (1018)...


	la vida era molt tranquila i pròspera: tothom tenia treball i els senyors feudals col·laboraven en la vida dels pobles.
	les terres pertanyien als grans senyors feudals o als monestirs i els pagesos que les treballaven els havien de donar part de la collita (delme).
	hi va haver molts conflictes perquè bona part de la població volia convertir-se en senyor feudal per poder tenir un castell propi.

La guerra dels Segadors (1640) es va iniciar...


	amb la rebel·lió dels jornalers arribats a Barcelona per llogar-se els dies de sega i va ser deguda al malestar popular que hi havia per les lleis del regne de Castella.
	per una picabaralla entre els treballadors i els propietaris de les terres deguda al desacord sobre el temps que era necessari per esmorzar i dinar.
	amb la manifestació d'un grup de jornalers que protestaven perquè pel treball de la sega els havíen donat eines velles, rovellades i en mal estat.

Amb el decret de Nova Planta (1716)...


	es van aprovar unes lleis que obligaven a tots els pagesos de Catalunya a canviar els seus cultius i a conrear noves plantes, com ara pinyes tropicals i canya de sucre.
	els govern va atorgar ajudes a cada família del Principat perquè poguès construïr una nova planta a casa seva i poder donar així feina a tots els paletes.
	el rei Felip V establia la Nova Planta del Govern del Principat i anul·lava totes les antigues institucions del govern català (com la vegueria de Vilafranca).

Degut a la guerra amb els francesos (1808)...


	la gran comarca del Penedès va ser fraccionada i va quedar repartida entre les províncies de Barcelona i Tarragona.
	tots els habitants de la comarca van poder estudiar i aprendre fàcilment aquesta llengua.
	la comarca va quedar gairebé despoblada perquè la gent, com que tenia por, va fugir cap a altres indrets.

Durant l'època de les guerres carlines (1833-1876) ...


	la situació econòmica va anar molt malament: van tancar totes les fàbriques i es van perdre gairebé totes les collites perquè la gent no podia anar a treballar.
	es van començar a crear indústries perquè als tallers s'hi van posar màquines, va créixer el conreu de la vinya i l'invent del tren va ser molt important per la comarca.
	la gent es veia obligada a treballar a casa seva fent totes les feines necessàries per viure: procurar-se menjar, fabricar-se la roba, fer-se les eines...

La plaga de la fil·loxera (1887)...


	va començar al final de la primavera i va provocar la caiguda de les fulles de tots els arbres de la comarca.
	gairebé no es va notar al Penedès; tan sols va afectar una mica a les zones de muntanya on alguns dels habitants dels pobles van patir fortes picors degut als grans.
	va afectar tota la vinya del Penedès i molts pagesos es van arruïnar: es van haver d'arrancar tots els ceps i plantar-ne de nous, més resistents. Va ser un autèntic daltabaix econòmic.

Una vegada acabada la guerra civil (1936-1939)...


	hi van haver uns anys difícils per molta gent: no hi havia llibertat, no es podia parlar català i hi havia molta pobresa.
	es va fer una gran festa de celebració a tot arreu, amb balls populars, desfilades i llançament de coets.
	tothom va tornar a ser lliure i va poder dir allò que pensava sense tenir por de ningú.

Avui en dia...


	a la nostra comarca hi ha molts problemes: moltes indústries estan tancant, cada vegada hi ha menys vinya i més contaminació i degut a aixó moltes persones marxen.
	a l'Alt Penedès, malgrat hi ha hagut algunes millores, les coses no han canviat molt des dels darrers 20 anys.
	a la nostra comarca es viu en pau perquè els ciutadans hem escollit la democràcia. L'Alt Penedès és una terra acollidora que té comerç, indústria, el potencial de la vinya, turisme...