Com la del penedès no hi ha contrada

tan feta a mida per a l'ull humà:

a cada cap d'entrada un arc romà

i als peus el blanc somriure de l'onada.

A l'abric d'una doble serralada

s'estén, fèrtil de terres un bell pla,

on vinya i blat es van donant la mà

prop d'uns poblets de faç assolellada.

Arreu dels seus camins el goig esclata:

allí un mas entre pins, allà la plata

dels olivers delimitant un camp...

Oh! qui els pogués seguir ara i tothora tant quan la llum de l'ametller ja aflora

com quan les fulles són d'or vell i aram.

Antoni Massanell i Esclassans