El dia de la festa major

Quin èxit, ens ho vam passar molt bé.

Quan tothom era al carrer i la banda de música recorria el poble...
- Esteu llestos? - vaig dir a la colla.
- Síííí - van respondre, entre nerviosos i contents
I ens vam posar la cuca al damunt.
Tothom s’havia pintat la cara amb colors í anaven tots vermells, grocs i verds. A més a més, duien unes bates negres, que semblaven fracs, perquè se les havien posades de manera que, el botó del mig, se'l cordaven a l’esquena.
- Au! - vaig dir jo -. A fer la cuca japonesa per tot el poble.
I vam baixar pel camí de la font, fent moltes esses i molt de rebombori.
- Qui vulgui ballar que passi!
- Qui vulgui divertir-se que entri a la cuca japonesa.
I molts nens i nenes s'hi afegien, i també molts joves.
Aleshores vam anar cap al poble i vam córrer pels carrers mentre el Nasi cridava i deia:
- Tothom al camp de futbol, que és la Festa Major.
Tots vam fer cap al camp de futbol on les sardanes continuaven i on s'havia reunit tot el poble.
Quan va acabar una sardana, el senyor alcalde va enfilar-se damunt d'una taula i va fer un discurs molt important:
- ...i estic molt content d’aquests nens i nenes, que han fet una... una... “cuca japonesa”.
Tothom va picar de mans i vam haver de sortir de sota la cuca a donar les gràcies.

Ara farem una avaluació de tot el que has après. Bona sort! Sinó te'n surts pots obtenir el conte en paper, però hauràs de superar una prova.