A la tarda ens havíem
de trobar tots a l'era de Can Vilà, que és a casa d'en Ramon.
Cadascú havia de dur tots els nens i nenes del poble que pogués.
Quants més millor.
A poc a poc es va anar aplegant una colla enorme de nens.
Quina xerrameca!
Quines rialles!
Quines corredisses!
Allò ja era una festa major de tants com érem. Semblava
un exèrcit de nens i nenes.
Hi havia una gran part de nois del poble. Molts eren d'altres colles,
d'altres carrers, i també hi havia els fills d'alguns estiuejants.
- Que parli, que parli, que parli!
- Nois - vaig dir- tothom del poble fa alguna cosa per la Festa Major.
Nosaltres que som els més petits també volem participar.
I amb aquests d'aquí, que són de la meva colla, hem pensat
la cosa més divertida que us pugueu imaginar. Però, per
fer-la, cal que siguem molts, almenys tants com sou aquí. I per
això us hem cridat. Serà com un joc que durarà molts
dies.
- De què es tracta? - van demanar alguns.
- Es tracta de fer una cuca japonesa. És un animal de mentida que
corre, que balla, que es torça, que fa esses pel mig dels carrers.
Va amb una banda de música. A dins de la cuca hi caben tots els
nens que vulguem i 1 es fa molta gatzara. Nosaltres ja tenim pensat com
es pot fer i les coses que necessitarem. Qui vulgui participar amb nosaltres
es pot quedar aquí mateix.
|