Vinga, Octavi, comença, de
què es tracta? -va fer en Ramon.
-Sí, per què has dit que vinguéssim tan de pressa?
-va exclamar-se la Lídia.
-Jo no he acabat encara de sopar -va deixar anar l'Albert.
-Bé, nois, ara mateix us ho explico -vaig començar jo-.
L'Ajuntament ha penjat un ban a ca la senyora Quima; no sé si l'heu
llegit. Volen que la gent del poble organitzi algun acte per la Festa
Major. Alguns ja ho tenen pensat i nosaltres?
-Una xocolatada...
-Una xocolatada? -vam fer tots.
-Sí, amb moltes coques i melindros... -va continuar.
-Ep, ja ho sé! -va cridar l'Albert- m’ has donat una idea,
Juli. Jo faria una gimcana amb tots els nois del poble. Seria molt bo!
-Doncs, la idea és bona -va dir la Lídia-. Però com
seria la gimcana?
-Hauria de ser de riure molt -va respondrel’Albert- a base de curses
de sac i de trencar l’olla i d’aixecar estels...
-Ei, ja ho tinc! ja ho tinc! ja ho tinc! -cridà l'Albert, que s'havia
aixecat de cop i saltava content, com una cabreta boja.
-Què et passa! -li vam dir tots.
-Una cuca japonesa! Una cuca japonesa!
-Una cuca... què? -vam exclamar enriolats.
-Una cuca japonesa! Un drac de roba i de cartró que té un
cap molt gros, que balla pels carrers, i a sota hi caben molts nens. És
més divertit ... !
-Però, com és? -va demanar la Mindi, intrigada.
|