La meva germana Aixa

Una bicicleta per poder anar fins i tot a l'Àfrica

I tant que juga bé... i que s'espavilin, perquè la mare ens ha dit que quan tornem de Mallorca, a l'Aixa li posaran una cama mecànica especial, i si no vol ja no haurà de fer servir les crosses mai més de la vida.
Per tercera vegada a la seva vida haurà d'aprendre a caminar, però diu que no li fa mandra perquè podrà marcar més gols i, fins í tot, podrà anar amb bicicleta de verítat, pedalejant, sense empènyer-se amb les crosses, sense que calgui que ningú l’aguanti i corri darrere seu. Li prometo que li ensenyaré com s'ho ha de fer per guardar l’equilibri. Em pregunta si li deixaré la meva bicicleta. Li dic que sí i penso que tal vegada, si trenco la guardiola, tindré prou diners per regalar-li'n una. La hi compraré de color blau fosc brillant, que és el seu preferit, amb marxes.

Així podrà córrer, podrà anar més i més lluny, potser fins l’Àfrica... i jo seré amb ella.

Ara farem una avaluació de tot el que has après. Bona sort!

Sinó te'n surts pots obtenir el conte en paper, però hauràs de superar una prova.