Coversa amb una mòmia
Una bicicleta per poder anar fins i tot a l'Àfrica
En això, el comte va abaixar la mirada cap a les travetes dels pantalons i després, agafant la punta d’un dels faldons del jaqué, se la va mirar de prop un bona estona. Finalment, en deixar-la anar, a poc a poc els llavis li dibuixaren un somriure d’orella a orella; però no recordo que respongué res.
Amb això vam recuperar els ànims i el doctor, acostant-se cap a la mòmia amb gran dignitat, li pregà que digués sincerament, pel seu honor de cavaller, si els egipcis havien comprès, en cap moment, el procés de manufacturació de les pastilles Pundonor o de les píndoles Brandreth.
Vam esperar, amb profunda impaciència, una resposta, però en va. La resposta no arribava. L’egipci es va enrojolar i va quedar amb el cap cot. Mai un triomf havia estat més complet; mai una derrota suportada amb menys esportivitat. El cert és que no podia sofrir l’espectacle de veure aquella pobre mòmia tan humiliada. Vaig agafar el barret, li vaig fer una reverència i vaig marxar.
En arribar a casa vaig adonar-me
que eren les quatre tocades i me’n vaig anar de dret al llit. Ara
són les deu del matí. Estic alçat des de les set,
escrivint aquestes notes en benefici de la meva família i de tota
la humanitat. A la primera ja no la tornaré a veure. La meva dona
és un mala persona. La veritat: estic ben tip d’aquesta vida
i del segle dinou en general. Estic convençut que tot va malament.
A més a més, tinc ganes de saber qui serà president
el 2045. Per tant, tan aviat com m’hagi afaitat i pres un cafetó,
me n’aniré cap a cal Pundonor i em faré embalsamar
per un parell de segles.
Ara farem una avaluació de tot el que has après. Bona sort!
Sinó te'n surts pots obtenir el conte en paper, però hauràs de superar una prova. Un cop aconsegueixis passar l'avaluació podràs obtenir el certificat de bon estudiant. Bona sort!
