Un ban municipal

Un dia de començaments d’agost, a mitja tarda, la mare va dir-me d'anar a ca la senyora Quima, a comprar un cabdell de fil vermell.
Jo vaig rondinar una mica, perquè estava molt cansat de jugar, però a la fi hi vaig anar.
I quina sort vaig tenir de no haver fet el romancer!
I és que a ca la senyora Quima hi havia un ban de l'Ajuntament, penjat a la porta, just a sota mateix del rètol on diu OBERT.
De cartells com aquell se n'havien penjat almenys una dotzena a les botigues de més a la vora de casa.
Vaig haver de llegir un parell de vegades aquell ban municipal per fer-me càrrec del que deia.
La senyora Quima me'l va explicar bé.
-Això significa -em va dir- que cadascú del poble pot organitzar actes per al dia de la Festa Major. Per exemple, les nenes de les monges ja han decidit de fer de «majorettes». I els del Casino faran una coral.
Després vaig saber que els joves del Casal pensaven fer una carrossa espectacular i els de la Cooperativa una obra de teatre.