Coversa amb una mòmia

Nedar és tota una aventura i a l'Arnau li agrada molt.

Vam estudiar el cos amb molta cura per trobar les obertures per les quals s’extreien les vísceres, però, sorprenentment, no en vam descobrir cap. Ningú del grup, en aquell moment, era conscient que sovint es troben mòmies senceres i intactes. Sovint es treia el cervell a través del nas; els intestins per mitjà d’una incisió al costat; llavors s’afeitava el cos, es rentava i se salava; després es deixava unes quantes setmanes, a partir de les quals començava el procés d’embalsamament pròpiament dit.

Com que no vam poder trobar cap traça d’obertura, el doctor Pundonor ja començava a preparar els instruments de dissecció, quan vaig observar que eren les dues tocades. Llavors, doncs, vam acordar de posposar l’examen intern fins al vespre de l’endemà i estàvem a punt de separar-nos, quan algú va suggerir de fer un parell d’experiments amb la pila voltaica.

Aplicar electricitat a una mòmia de tres o quatre mil anys pel cap baix, era un idea, si no sàvia, almenys prou original i tots ens hi vam entusiasmar de seguida. Un deu per cent seriosament i un noranta per cent en broma, vam instal·lar una pila a l’estudi del doctor i hi vam transportar l’egipci.

Després de força dificultats, vam aconseguir d’exposar una part del múscul temporal que no tenia tant l’aparença de rigidesa com altres parts del cos; tal com havíem anticipat, naturalment, no es va bellugar en posar-la en contacte amb el cable. Aquesta primera prova, ens va semblar certament decisiva i, rient de grat de la nostra pròpia absurditat, començàvem a donar-nos la bona nit. Llavors , per casualitat vaig posar els ulls en els de la mòmia i immediatament m’hi va quedar clavada la mirada d’estupefacció. En vaig tenir prou amb una llambregada per assegurar-me que els globus, que havíem suposat que eren de vidre, i que d’entrada destacaven per una mirada peculiar, ara eren coberts per les parpelles i només era visible una petita part de l’ull.

No puc dir que estigués alarmat per aquest fenòmen, perquè alarmat no és exactament, en el meu cas, la paraula. És possible, però, que sense la cervesa negra hagués estat una mica neguitós. Quant a les altres persones del grup, realment no van fer cap esforç per amagar l’autèntic terror que els posseïa. El doctor Pundonor feia pena de veure. El senyor Gliddon, per algun procediment misteriós, es va fer invisible. El senyor Silk Buckinham, em sembla, no tindrà pas la gosadia de negar que es va ficar, de quatre grapes, sota la taula.
Després del xoc inicial, però, vam decidir, de seguir el curs emprès i continuar experimentant-hi. Les nostres operacions es van centrar en el dit gros del peu dret. Vam fer una incisió a la cara exterior de l’os sesamoideum pollicis pedis fins a arribar al naixement del múscul abductor. Un cop reconnectada la pila, vam aplicar el fluid als nervis exposats. La mòmia, amb un moviment que semblava autènticament viu, va arronsar primer el genoll dret fins a posar-lo gairebé en contacte amb l’abdomen i després, estirant el membre amb una força increïble, va clavar una bona puntada al doctor Pundonor, cosa que va tenir l’efecte de llançar el bon senyor, com el projectil d’una catapulta, finestra avall cap al carrer.

Vam sortir corrents en massa per collir les restes mutilades de la víctima, però vam tenir l’alegria de trobar-nos-el per l’escala, pujant amb una pressa incontenible, pronunciant amb ardor pensaments filosòfics i impressionat més que mai amb la idea que ens calia prosseguir l’experiment amb vigor i entusiasme.

D’acord amb el seu consell, doncs, vam fer allà mateix una incisió a la punta del nas de la mòmia, que el doctor va engrapar amb violència i va estirar fins a posar-lo en contacte amb el cable.

L’efecte va ser elèctric. En primer lloc, el cadàver va obrir els ulls i va parpallejar molt ràpidament durant uns quants minuts, en segon lloc, va esternudar; en tercer lloc, es va asseure a la punta de la taula; en quart lloc, va clavar un cop de puny a la cara del doctor Pundonor; en cinquè lloc, girant-se cap als senyors Gliddon i Buckingham, se’ls va adreçar, en pur egipci clàssic, de la manera següent:

- Us he dit, senyors, que estic tan sorprès com mortificat per la vostra conducta. Del doctor Pundonor no se’n podria esperar res de millor. És un pobre ximplet gras i no hi pot fer més. Em fa llàstima i el perdono. Però vostè, senyor Gliddon, i vós, Silk, que heu viatjat i viscut tant a Egipte que us podria prendre per natius; vosaltres, dic, que heu estat tant entre la nostra gent que parleu l’egipci tan bé, em sembla, com escriviu la vostra llengua mare; de vosaltres, a qui sempre havia considerat com l’amic més fidel de les mòmies, realment m’esperava una conducta més respectuosa. Què n’he de pensar de la vostra actitud impassible en veure que era tractat d’una manera tan desagradable? Què n’he de suposar del fet que permeteu en Pau, en Pere i en Berenguera arrancar-me els taüts i la roba, en aquest clima gelat indecent? En definitiva, com he de jutjar que ajudeu i permeteu a aquest miserable galifardeu, el doctor Pundonor, que m’estiri pel nas?

Es donarà per segur, sens dubte, que en sentir un discurs semblant en tals circumstàncies vam sortir tots corrents cap a la porta, o ens va agafar un atac d’histèria o bé que tots plegats ens vam desmaiar. Qualsevol d’aquestes coses, com he dit, seria d’esperar. De fet, totes i cadascuna d’aquestes línies de conducta serien perfectament possibles. Però, a dir veritat, no sé com ni per què no en vam seguir cap. Seguint el costum de l’època vam fer el contrari del que s’esperava.
Sigui com sigui, els fets són clars i cap membre del grup no es va deixar endur per la por ni va semblar que considerés que res havia anat excessivament malament.

A mi em semblava prou natural, i simplement em vaig situar lluny del puny de l’egipci. El doctor Pundonor es va ficar les mans a les butxaques dels pantalons, va mirar fixament la mòmia, i es va posar tot vermell. El senyor Gliddon es va passar una mà pels bigotis i es va apujar el coll de la camisa. El senyor Buckingham tenia el cap cot i es va ficar el polze dret a l’angle esquerre de la boca.

Per poder continuar , cal que resolguis 10 exercicis relacionats amb les matemàtiques. Necessitaràs partir una pizza en parts per trobar la fracció que representa. Quan hagis aconseguit la clau podràs accedir al capítol no.3